¿Heu provat d’agafar
Un petit bri de sol
Quan la tarda se’n
va?
L’he tingut al sofà
Com aquell qui no
vol,
Com si fos un ocell
Arraulit en el niu,
Abrinat escantell
Que ha caigut de
gairell
D’una tarda que riu.
Era prim com un bes,
No tenia cap gruix.
Una mica de res
Gairebé sense pes,
D’un color massa
fluix.
Quan bon punt l’he
mirat,
Petitet, mort de por,
Era tendre i daurat.
Se m’havia ficat
Per un trau del balcó
I s’estava submís
Com un pètal vençut
De perfum trencadís
Era un tros de somrís
D’un plaer diminut,
Breu finesa del cel
Feta làmina d’or
I llepada de mel,
Transparent com un
vel
O una llesca de cor,
Tan subtil i callat
Com las volves de
pols,
Tan encès de bondat,
Que les mans he posat
Per sentir-lo més
dolç
I, damunt del palmell,
L’he tingut arraulit
Escalfant-me la pell
Amb un tacte d’ocell
I un sabor
d’infinit...
I m’ha fet molta por
Que es perdés tanta
llum!
Emportat pel candor
Li he donat un petó
I he sentit el
perfum.
El tenia a la mà
Com un floc de
colors.
No el volia deixar,
Però tot fou en va
Perquè un núvol l’ha
fos
I he sentit com un
fred
De tristesa entre els
dits.
Ja no tinc l’angelet!
En la fosca es malmet
I no brilla a les
nits.
He sortit a comprar
Un brillant
llanderol,
Quan me’l poso a la
mà,
No se’m pot escapar
Com va fer el bri de
sol!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada